lmoLengua

Principi de funzionament del condensatur evaporatif

Nov 13, 2025

Identifegad

Principi de funziunament del condensatur evaporatif

Elcondensatur evaporatifraggiung una condensaziun eficient cumbinand l’assorbiment del calor del evaporaziun del aqua cun la conveziun d’aria forzada. El sò prucess de lavurà pœu vèss dividuu en quater key fasi:


Prim,

el gas refrigerant a volta temperadüra e volta pressiun entra in de la bobina serpentina, induè la temperadüra l’è de solet mantegnüda intra 60-80 grad. Al stess temp, el sistèm de spruz distribuiss en mod uniforme l’aqua en circulaziun sü la superfiss de la bobina, furmand un film d’aqua continuo.

481

Dopu,

sotta el fluss d’aria forzà generà del ventiladur, circa el 15-20% del aqua spruzzada s’evapora rapidament. Chestu prucess de cambiament de fas assorb una quantità significativa de calor, cun ogni chilogramm de evaporaziun de aqua che scancela circa 2450 kJ de energia termich. El refrigerant denter de la bobina cumencia a subìr un cambiament de fas menter el calor l’è purtà via.

494

Intrant,

el ventiladur tira semper l’aria ambient, acelerand minga sultant l’evaporaziun del film d’aqua ma anca scaricand promptament bruma d’aqua minga evapurada e aria ümida. Ol tass de perdita de deriva ‘l pœ vesser tipicament controllad ind ol 0,001% dol volum de l’aiva in circolazion, e ‘l reduxe eficaxement ol sprec dei risòrse idriche.

502

Finalment,

el refrigerant che g’ha cumpletà el scambi de calor se cundensa gradualment en un stato liquid, cun la temperadüra che cala a 5-8 grad sora la temperadüra ambient de la lampadina umida-. L’aiva in circolazion ‘l é recuperada travers ol serbatoi de racolta e trasportada indré a ‘l sistema de spruz de la pompa par ol reutilizazion, inveci la valvola automatica de riforniment de l’aiva (shìshí - puntual) la integra l’aiva dolça a segonda dei cambiaments dol nivell de l’aiva.

512


Chestu pruget, che integra organicament i prucess de trasferiment de calor e de mass, cunsent elcondensatur evaporatifper risparmiar circa el 40% de püsee energì rispett ai mudei tradiziunai raffredà cun aria e circa el 70% püsee de aqua rispett ai mudei raffredà cun aqua. L’è particularment adatt ai scenari industriai cun risurs d’aqua limità e volt esigenz de eficienza energètich.

studio