Quant aqua dupera un sistèm de raffreddament a ciclo serrà-?

Quant l’è l’aquaun Raffreddament en Ciclo Sarà-Sistema duperà effettivament?

El “serrà” en un sistèm de raffreddament a ciclo sarà - el vœur minga dì che dupera zeru aqua. La rispòsta l’è minga un singul numer-dipend de la modalità de funziunament, del aplicaziun e de indué va l’aqua.

I. Cuma l’è consumada l’aqua en un sistèm a ciclo serrà-?

El vantagg fundamental de unsistema a ciclo sarad-l'è sòcircuito interno-el fluid che purta via el calor circula en mod continuo e l’èminga consumà o scargàcome in una torr averta. Donca l’aqua giuntada durant l’installaziun l’è praticament un “consum zeru-” dopu.

Inscì indué va l’aqua?

1. Durant el funziunament – ​​Evaporaziun in del circuit estern

I sistèm a ciclo sarà - g’han ancamò bisogn de uncircuito esternoper refüdar el calor racolt in del atmosfera. Chestu despess cumporta un raffreddament evaporatif -l’aqua la circula sü di superfis de riempiment o de bobina e quaivun s’evapora per purtà via el calor. Chesta aqua l’èconsumad continuamente.

Segond i dat del attrezzatura, la perdita de evaporaziun l’è circa2 gallun al minut per ogni 1 miliun de BTU/ora de calor refüdà-1. Chesta perdita l’è minga fissada, la varia cuntemperadüra esterna, ümidità e carich del sistèm.

2. Soffiament per mantegnir la qualità del aqua

Man a man qe l’aiva esterna la s’evapora, i minerai i se concentren. Per evitar el ridimensiunament, quai aqua cuncentrada g’ha de vèss scaricada (soffiament) e sostituida cun aqua dolz. I cìcli de concentraziun püsee volt significan menu soffiament e menu üs del aqua, ma chestu l’è limità de la qualità del aqua e di capacità de tratament.

3. Trucc e manutenziun

Oltre a l’evaporazion e a ‘l soffiament, l’aiva la pœ vesser perduda anca travers dei perdite, ol drenaj dol sistema par la manutenzion e oltre sortive minore.

II. Consum de aqua en modalità de funziunament

Un vantagg impurtant di sistèm a ciclo sarà -l’è luur flessibilità per cambiar modalità en bas al cundiziun atmosferich per risparmiar l’aqua.

Modalità secca:

El sistèm se funda interament sul scambi de calor intra-a-aria (cuma un radiatur). El sistema de spruz l’è desligaa.El consumm d’aqua l’è visin a zeru.En inverno e en temp frècc, el sistèm pœu funziunar interament en chesta modalità.

Modalità umida/evaporativa:

Durant el temp cald, sun necessari spray e evaporaziun per aumentar el refuud del calor. El consumm d’aqua esterna aumenta tant. Anca en modalità ümida, i torr a ciclo sarà - pœden ancamò avegh un risparmi d’aqua depüsee del 55% rispett ai torr de raffreddament avèrt.

III. Dati del mund real-

Ecco quai punt de dat per el cuntest:

Punt de riferiment per la generaziun de energia:

Un stüdi g’ha descuvert che el consumm median de aqua per la generaziun de energia cun torr de raffreddament (anca tip de ciclo sarà-) l’era de circa0,79 m3 per MWh(CC: torr de raffreddament). Per fär un cunfrunt, i tradiziunai torr de raffreddament avèrt g’havevan una mediana de1,89 m3 per MWh.

Edifiz cumerciai:

En un tipich edifiz cumercial,fin al 48% del üs del aqua va ai sistèm HVAC(anca i torr de raffreddament)-12. Chestu l’è perché l’agiornament a di sistèm a ciclo sarà püsee eficent pœu purtà a un risparmi impurtant de aqua.

Conclusion

Quant aquaun sistèm de raffreddament a ciclo - saràl’üs dipend del temp de esecuziun del circuit estern, del clima local e de la gestiun del sistèm.El cambiament fundamental che g’he l’è chel de spustà l’üs del aqua del “consum continuo” a “evaporaziun sü dumanda”:

Ciclo interno: Consum quasi zeru

Ciclo esterno: El consum dipend del carich de calor e di cundiziun ambientai, de solet parècc inferiur ai torr avert.

Per l’utente, el valur real l’è in de la capacità deredüss en mod atif el consumm d’aqua passand a la modalità secca, quaicos de impusibel cun di sistèm avèrt. Se el vòster ubietif l’è redür al minim el sprec d’aqua sudisfant i dumand de raffreddament, un sistèm a ciclo sarà-l’è la scernida püsee bòn.