Che tip de torr de raffreddament l’è ottimal in di clim tropicai?

In del punt de vista del eficienza del scambi de calor, la sfida principal in di clim tropicai l’èvolta temperadüra de la lampadina ümida -. I tradiziunai torr de raffreddament avèrt fan afidament sul cuntat dirett intra aria e aqua per el raffreddament evaporatif. Quand la temperadüra ambient de la lampadina umida-s’avvicina a la temperadüra del aqua de raffreddament, l’eficienza de dissipaziun del calor cala significativament. I torr de raffreddament sarà a fluss incrocià adutan uncircolaziun a ciclo sarà - + scambi de calor a fluss incrocià-projet. L’aqua de raffreddament la circula denter di bobin sigillà e la fà un scambi de calor indirett cun l’aria esterna e l’aqua a spruz. L’aqua a spruz fœura di bobin s’evapora per assorbir el calor e la ventilaziun forzada l’è duperada per furmar curent d’aria a fluss incrocià. Chesti curent d’aria g’han una zona de cuntatt püsee grand e un temp de cuntatt püsee long cun l’aqua de spruz e i bobin. Anca in di sit tropicai indué la temperadüra de la lampadina ümida riva a 28–32 grad, la torr pœu mantegnir un’eficienza stabil de scambi de calor, cuntruland la temperadüra del aqua de raffreddament enter 3–5 grad superiur a la temperadüra de la lampadina ümida, che sudisfa la dissipaziun del calor del equipaggiament. cumpressur d’aria e forn de fusiun).

 

 

 

 

En termin de resistenza a la corrosiun e al intasament, i regiun tropicai g’han un volt contenüu de polvar d’aria e piœuvi acid. L’aqua de raffreddament di torr de raffreddament avèrt l’è en cuntatt dirett cun l’aria, che se mes’cia cun polvar, sal e sustanz acid, purtand al blocagg del riempiment, al ridimensiunament di conduttur e a la corrusiun di compunent metalich. Chestu reduss minga sultant l’eficienza de la dissipaziun del calor ma reduss anca la durada del apparecchiatura. Elcircolaziun en ciclo sarà -la prugetaziun di torr de raffreddament sarà a fluss incrocià isula l’aqua de raffreddament del mund esternu, evitand la mescolanza de polvar e impurità e dand rispòsta ai prublem de ridimensiunament e de intasament. Intant, i compunent fundamentai del apparecchiatur (bobine, cunchigli, ventiladur) pœden vèss fabricà de materiai resistent a la corrosiun cuma l’acciaio inossidabil 304 e la plastica rinfurzada en fibra FRP, che pœden resister a l’erosiun del sal e di sustanz acid in del aria tropical. I riempitif de la strütüra a fluss incrocià sun fatt de materiai en PVC o en PP e adutan un pruget modular, che l’è minga facil da accümulà polvar e l’è cunvenient per el smontagg e la nettadura, sudisfant i esigenz de manteniment di sit tropicai polverus.

 

 

 

Dal punt de vista del consumm de energia e del economia de manutenziun, el periud de volta temperadüra in di regiun tropicai pœu durar 8-10 mes e i torr de raffreddament g’han de funziunar tüt i dì, cunt el consumm de energia che l’è responsabil de una volta part di prezi. I ventilatur di torr de raffreddament sarà a fluss incrocià adutan un pruget a bas pressiun e a grand fluss, cun di dumand de pressiun del vent püsee bas rispett ai torr de raffreddament a fluss cuntra-. La putenza del mutur pœu vèss redüuda del 15%-20% e pœden vèss dotà de sistèmi de cuntrol a frequenza variabil per regular automaticamente la velocità del ventiladur a segond de la temperadüra ambient e de la temperadüra del aqua de raffreddament, reducend ancamò el consumm de energia. Ancamò, la circulaziun en ciclo sarà reduss la perdita de evaporaziun del aqua de raffreddament (la perdita de evaporaziun l’è sultant 1/5-1/3 di torr de raffreddament avèrt), risparmiand tant i risurs d’aqua e sudisfant i esigenz de risparmio de aqua de quai aree tropicai. Al cuntrari, la perdita de evaporaziun e la perdita de esplosiun di tradiziunai torr de raffreddament avèrt sun responsabil del 10%-15%, cunt el resultà de gravi sprec d’aqua in di clim tropicai. El riforniment frequent de l’aqua e el esplosiun aumentan anca i cust del tratament del aqua.

 

 

En cunfront, anca se i torr de raffreddament sarà a cuntrafluss g’han un’eficienza de scambi de calor un pooch püsee volta, g’han bisogn de püsee spazi de installaziun. Inolter, el fluss d’aria e el fluss de aqua spruzzada en direziun opust, cunt el resultà de una volta pressiun del vent del ventilatur e de un consumm de energia. I torr de raffreddament avèrt g’han di mancanz cuma un’eficienza instabil de dissipaziun del calor, facil corrosion e blocch e volti cust de manutenziun, che i renden minga giüst per un funziunament a luungh termin in di clim tropicai. Travers l’otimizaziun strütüral, i torr de raffreddament sarà a fluss incrocià bilancian l’eficienza del scambi de calor, la resistenza a la corrusiun e i cust de consumm de energia, rendend el tip preferì de sistèm de raffreddament industrial in di clim tropicai.

En suma, la logich central per seleziunar i torr de raffreddament en clim tropicai l’è adatass ai cundiziun de lavurà de volta temperadüra e ümidità, polvar e corrosività. Fidand-s sul vantagg antiinquinament de la circolaziun a ciclo sarà, i carateristich eficient e stabil del scambi de calor a fluss incrocià e la luungh durada di materiai resistent a la corrusiun, i torr de raffreddament a fluss incrocià en tavul pœden avegh un funziunament püsee luungh. i esigenz de dissipaziun del calor de la produziun industrial e del economia de manutenziun.