Metud per giudicar i dann ai condensadur e ai evaporatur
Jul 03, 2026
Identifegad
I condensadur e i evaporatur sun dü compunent central de scambi de calor di sistèmi de refrigeraziun.
Quand che patiran una perdita, un blocch, una deformaziun o una corrusiun, scatenan diretament guasti cuma una scarsa capacità de raffreddament, una presiun anormal e allarm unitari.
El giudizi cumplet pœu vèss fatt travers quater aprocc: ispeziun visiva, rilevament di parameter de funziunament, test de presiun seziunal e cunfront di cundisiun de funziunament del sistèm, per distinguir guasti minuri di dann cumplet.
I. Ispeziun visiva preliminar per identificar rapidament i dann visibil
Tajà l’alimentaziun e tajà giò l’unità prima de ispeziunar l’esterno, indué la magiur part di dann irreversibil pœden vèss truvà a œucc nud. Prim, cuntrular la corrosiun süi conduttur e süi cunchigli.
El lat de la cunchiglia di condensadur raffredà cun aqua e i bobin di evaporatur sarà sun espost a di media d’aqua per un funziunament a luungh termin.La ridimensiunaziun süi paré interni e la corrusiun acid{0}}bas süi paré esterni furmaran macchi de rugg, perfuraziun e segn de filtraziun d’aqua.
I bobine dannegià in di sistèm de Freon lassan macchi de oli, perché el refrigerant perd insema al oli de refrigeraziun e i segn de accumulo de oli indican i punt de perdita. Se i alett di condensadur e evaporatur raffredà cun aria sun en gran part cullassà o estrudü per blocà i canai de scambi de calor, la funziun de scambi de calor falliss, che cunta cuma dann funziunal.
Segund, ispezionar i giunziun de saldadüra e i posiziun de espansiun di tub. L’alternaziun de frècc e calor causa facilment crepi in di giunziun espandü, purtand a sgoccià d’aqua e a perdita de refrigerant.
I placch gonf o defurmà di scambi de calor a placch indican la rottüra di placch causada de troppa presiun interna.
Se l’oli e l’aqua se accumulan in del fond del unità per tant temp dopu avegh eliminà i guast di valvul e di giunziun di tub, el corp del scambi de calor l’è praticament dannezzà. Oltretutt, cuntrular el strat de isolament termich: l’isolament crepà e gonf süi evaporatur cun gèl persistent e giass che se ripeten pooch dopu la nettadura cumporta soratüt un blocagg interno del conduttur o una perdita parzial.
II. Rilevament di parameter de funziunament per giudicar la degradasiun de la prestaziun del trasferiment de calor

Fär funziunar l’unità a carich cumplet, registrar la pressiun volta/bassa, la temperadüra del aqua de entrada e de uscita, la diferenza de temperadüra e la curent di ventilatur/pomp d’aqua e cunfruntar cunt i parameter nominal per valutar la gravità di dann.
Caratteristich de guast di condensatur
Per i condensadur raffredà cun aqua-, la diferenza de temperadüra intra l’aqua de entrada e de uscita l’è parècc sotta el standard de 5 grad ~8 grad, cunt una pressiun continuamente volta che la pœu no vèss alleviada anca quand i ventilatur funzionan a tutta velocità.
Per i condensadur raffredà cun aria - cun alett nett ma volta presiun persistent e caduda de presiun anormalment lenta dopu l’arresto, el blocagg intern de la bobina o la rottüra parzial del tub porta a un’area de scambi de calor minga eficaz.
Una fort calada de la volta pressiun acumpagnada de una bassa bas pressiun sincrona e de una capacità de raffreddament drasticament ridotta segnala una perdita de perforaziun del condensatur e una grand pèrt de refrigerant.
Caratteristich de guast di evaporatur
Una nurmal bobina de evaporatur la g’ha de vèss recuverta de gèl anca sutil. Giasc spess local cun sit liber de gèl-in d’oltri sit indica un blocagg interno del conduttur. Fort glaç sü tüt l’unità, volum nurmal d’aria del ventiladur ma aria de uscita frècc-menu frècc e pressiun tropp basa purtan a un’eficienza de scambi de calor fortment indebulida.
Se la diferenza de temperadüra del aria intra l’entrada e l’uscita del evaporatur l’è minur de 3 grad sotta carich cumplet dopu vèss esclus un volum d’aria insufisent e una carica de refrigerant, la funziun de scambi de calor del evaporatur falliss. El soracarich continuo del cumpressur e l’avvio/arresto frequent derivan anca di carich anormai causà di compunent dannegià del scambi de calor.
III. Pruva de presiun seziunal per la verifica precisa di dann de perdita
L’ispeziun visiva e el cuntrol di parameter dan sultant un giudizi preliminar. I prœuf de pressiun seziunal idraulich e pneumatich sun di metud fundamentai per cunfermar la perdita de perforaziun, che distinguen ben la perdita articular di dann al corp del scambi de calor.
Scollega i condensadur e i evaporatur di cumpressur e di valvul de dilataziun, e dopu sigillar tüt i dü estremità di scambi de calor indipendentement. Aplicà presiun idraulich sul lat de la cunchiglia di condensadur raffredà de cunchiglia-e-aqua a tub- e fà di test de presiun sul lat del tub per ispeziunar i conduttur de refrigerant.
Carigar l’azot secc en bobin raffreddaa d’aria e en evaporatur a placch per mantegnir la presiun cunt una presiun standard de 1,6 ~ 2,5 MPa per 24 ur en posiziun statich. L’ovvia caduda de presiun senza macchi d’oli esterni o filtraziun de saldadüra pruva piscinin perfuraziun interni de la bobina, che sun dann irreversibil ai compunent.
Distinguir la perdita minur di dann cumplet: una ligera caduda de presiun cunt un lent consum de refrigerant se riferiss a la microperdita; una rapida calada de presiun a zeru acumpagnada de un fluss massif de oli de refrigeraziun significa una grand -rotüra de area e un rattagg imediat di compunent.
Coopera cun rilevadur de aqua e savun e eletronich de perdita: i boll cuntinu in di büs de la bobina e i allarm del rilevadur persistent cunferman la rottüra del corp del scambi de calor.
IV. Confront di cundiziun de funziunament del sistèm per diferenziar dü tip de dann: blocch e rottura

I dann ai compunent del scambi de calor rientran en dü categurì cun manifestaziun de guast cumpletament diferent, che pœden vèss distint rapidament travers i cundiziun de lavurà.
Danni de blocagg
La ridimensiunament di conduttur, el fangh d’oli e i impurità blocan i canai interni. Durant el manteniment de la presiun g’he nissun caduda de presiun senza perdita de refrigerant, ma la prestaziun del trasferiment de calor l’è scadent.
El blocagg del condensatur scatena una volta presiun en volt menter el blocagg del evaporatur causa una bassa pressiun. Se i cundiziun de lavurà se riprenden dopu la nettà e la dragadura, se trata de un blocch piscinin.
Se la diferenza de temperadüra e la presiun restan anormai dopu una ripetüda nettada chimich e un sciacqu cun aqua a volta pressiun, l’intasament di conduttur de grand zona o un blocch de saldadüra local portan a un guast permanent del scambi de calor e la sostituziun di compunent l’è ubligatori.
Danni de perdita
La caduda cuntinua de presiun durant i test de presiun, una capacità de raffreddament insufisent nonostant i frequent riforniment de refrigerant e la perdita de oli de refrigerant sun segn tipich. I piscinin punt de perdita pœden vèss riparà cun la saldadura; perforaziun de corrosiun multipunt e bobin de alett dannegià en grand area suportan di cust de riparaziun visin al prezi del nœuf apparecchiatur, che sun giudicà cuma dann cumplet senza valur de riparaziun.
Conclusion

Procedura de giudizi cumpleta: prima ispeziunar visivament la corrosiun, i macchi de oli e i alett defurmà;
e dopu mett in marcia l’unità per legg la pressiun de funziunament e la diferenza de temperadüra per valutar l’eficienza del trasferiment de calor;
finalment eseguir la prœuva seziunal de pressiun azot/idraulich per cunfermar la perdita. Una ligera ridimensiunament e una flessiun minur di alette sun guasti minuri recuperabil travers de la nettadura e del raddrizzà.
Se g’he una perdita de perforaziun, un blocagg de conduttur de grand area, cunchigli gonf e corrudù o una diferenza de temperadüra de trasferiment de calor che se devia di valur nominai senza soluziun de riparaziun, el condensatur o l’evaporatur sun cumpletament dannezzà e g’han bisogn de una sostituziun cumplesiva.
studio





